La segona revolució industrial

A finals del segle XIX es van produir una sèrie de canvis en la producció industrial gràcies, entre d’altres, a l’aparició de dues fonts d’energia noves: l’electricitat i el petroli.

L’electricitat, descoberta ja al segle XVII, es va emprar per a ús industrial quan es va trobar la manera de generar-la, transportar-la i convertir-la en energia mecànica.

Aquesta nova font d’energia revolucionà tot un sistema social i productiu. Tomàs Dalmau i Narcís Xifra van obrir el 1875 la primera central elèctrica d’Espanya a la rambla Canaletes -on avui dia hi ha el teatre Capitol i l’hotel Continental-  que va il·luminar empreses com La Maquinista Terrestre i Marítima.  A Barcelona els fanals de gas van ser substituïts a poc a poc per l’enllumenat elèctric, i el 1886 Girona es va convertir en la primera ciutat espanyola que va instal·lar una xarxa completa de corrent altern per a l’enllumenat públic de la ciutat.

Més endavant, en la recerca de noves fonts d’energia, van aparèixer  altres empreses com Energia Elèctrica de Catalunya i la Barcelona, Traction Light and Power, aquesta última fundada pel canadenc Fred Starck Pearson a partir de la iniciativa de l’enginyer català Carlos Montañés,  que van començar una cursa per la construcció de grans instal·lacions elèctriques a les conques pirinenques.

L’empresa Barcelona, Traction Light and Power, coneguda com La Canadiense, va ser fundada el 1911 a Toronto, Canadà. El seu objectiu era produir i distribuir electricitat principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’aprofitament hidroelèctric inicialment dels rius Segre i Noguera Pallaresa. Es van crear així mateix les seves companyies filials: Ebro Irrigation and Power Co. Ltd, que aquí es coneixeria com Riegos y Fuerza del Ebro, S.A. , The Pearson’s Enginiering Corporation Limited i la Spanish Securities Company Limited.

Entre les obres hidràuliques que Riegos y Fuerza del Ebro, S.A. va projectar a les terres de Lleida, cal destacar la construcció del canal i la central de Seròs iniciada l’any 1912.

 

 

Un aspecte important de la seva implantació van ser els “campaments”, autèntiques colònies industrials per allotjar-hi els treballadors de la companyia. El campament de Lleida, situat al barri de La Bordeta, estava format per vuit cases i la casa de l’enginyer de la zona. El campament estava situat a la vora del canal de Seròs, el qual es va construir per portar aigua del riu Segre a la central hidroelèctrica de Seròs, una de les primeres que va construir la companyia entre 1912 i 1914 i que va convertir Lleida en un dels motors de la Segona Revolució Industrial. La construcció de noves infraestructures va suposar també un canvi social a les terres de Lleida: l’arribada de persones de llocs diversos, com els enginyers procedents del Regne Unit o Estats Units, obrers procedents del sud d’Espanya, etc. Aquests nous models socials, costums i tradicions s’entrecreuaven amb les reclamacions obreres i les lluites sindicals. Un exemple de lluita i sindicalisme va ser la vaga de La Canadenca el 1919, de la qual en parlarem més endavant.

 

Anuncios